Conclusió

Aquest bloq té dues etapes. La primera és la leanan, la seva vida i els seus amics (categoria 1). La segona són els seus fills (categoria 2)

 

Cliqueu als diferents mesos si és que els voleu anar llegint…



Comentaris tancats a Conclusió

Me’n vaig a Blogger

apreciat Blocat, no puc més

 

 

leananleanan.blogspot.com

 

 

si voleu mantenir l’enllaç al meu bloc, siusplau, canvieu-lo per aquest 

[@more@]



Comentaris tancats a Me’n vaig a Blogger

Revelant el passat

De fet no ho he comentat mai, però sóc filla de terratinents i multipropietaris

I com no pot ser d’altra manera en aquest blog, tenim cases de ciutat i pisos de camp

A Makarska, a Kiev, a Uldz

i a Peníscola (valgui’m la redundància)

 

Som tope de rics 

[@more@]



Comentaris tancats a Revelant el passat

Una altra rondalla popular (aquesta molt millor)

 

Fou així com un bon dia, la Leanan agafà una poma d’un cistell que hi havia a l’encimera de la cuina, i se’n posà a fer donar voltes a la cueta de la poma i a cada volta deia una lletra, fent així que a la volta que caigués la cua, aquella seria la primera lletra del seu marit
i succeí que la lletra que li sortí fou el nombre pi
Tota entristida perquè no hi ha pas nom de marit que comenci per número, es feu un farcellet amb un formatge i una pala, es vestí d’home perquè ningú la reconegués i se n’anà a recórrer món

[@more@]

 

Així tota guarnida anà a raure a la font d’un poble i s’assedegà un xic, i amb aquestes que se li acostà una vella
– Padrina! – la cridà la Leanan. Que em sabrieu dir on és l’home amb el nom que comença per el número pi?
– i K, filleta! No ho sé pas
La Leanan, tota engalanada amb roba de mascle, no se’n sabia avenir que l’hagués descobert
– Kazzo padrina, què em dieu! jo no en sóc pas, de dona!
La padrina, astuta ella, respongué
– ah no? doncs baixeu-vos els pantalons i demostreu-m’ho
i la Leanan, que ja se la veia a venir, es baixà els pantalons, però es posà la mà per darrere de tal manera que feu sortir un dit per davant
La velleta, que ja era mig cega i de cuetes no n’havia vist gaires, digué:
– ja veig ja, que sou noi! aneu al castell del rei, allà potser us lloguen i trobeu allò que busques
I la Leanan hi feu cap
Allà picà el timbre i digué que es volia entrevistar amb el rei, per si el volien llogar, que duia una pala. El rei, que el trobà molt formós, li digué que sí i l’envià a asfaltar les carreteres
Asfaltant carreteres, anà a parar als prats d’un gegant, que quan veié aquella desfeta l’amenaçà severament
– Ah sí? Fem una aposta! – digué la Leanan – qui es mengi més pedres, es quedarà amb tot el de l’altre
El gegant acceptà, convençut que guanyaria fàcilment a aquell noiet tan nyicris
Va començar la Leanan i es menjà una pedra, ni grossa ni petita, sense mastegar i fent gran pena a l’empassar-la
– Ara tu! – li digué al gegant, i li’n donà una que en realitat era el formatge
El gegant se l’empassà d’un sol glop i digué:
– Ara una altra, puix que veig que hem empatat!
La Leanan respongué:
– i K! jo no puc pas
I el gegant es posà a riure perquè es creié guanyador. Però resulta que el formatge que li havia dat la Leanan, de tants mesos que feia que el duia al damunt s’havia tornat ranci, i el gegant es morí tot d’un plegat. La Leanan cagà la pedra i se n’anà al castell del gegant, que era ple de joies i d’altres coses meravelloses
Passà molts mesos en aquell castell fins que se’n cansà i se’n tornà a veure al rei
Aquest, que l’havia enyorat molt, s’alegrà molt i el rebé tot seguit. Llavors la Leanan li preguntà:
– Com us dieu, bon rei?
I el rei respongué:
– ПЯНУ!
La Leanan s’adonà que era ell a qui havia estat buscant i es tragué la roba i es mostrà dona
El rei ПЯНУ restà molt content i ben aviat es casaren i foren molt feliços

2s comentaris

Una altra rondalla popular (aquesta molt millor)

 

Fou així com un bon dia, la Leanan agafà una poma d'un cistell que hi havia a l'encimera de la cuina, i se'n posà a fer donar voltes a la cueta de la poma i a cada volta deia una lletra, fent així que a la volta que caigués la cua, aquella seria la primera lletra del seu marit
i succeí que la lletra que li sortí fou el nombre pi
Tota entristida perquè no hi ha pas nom de marit que comenci per número, es feu un farcellet amb un formatge i una pala, es vestí d'home perquè ningú la reconegués i se n'anà a recórrer món

[@more@]

 

Així tota guarnida anà a raure a la font d'un poble per assedegar-se un xic, i amb aquestes que se li acostà una vella
– Padrina! – la cridà la Leanan. Que em sabrieu dir on és l'home amb el nom que comença per el número pi?
– i K, filleta! No ho sé pas
La Leanan, tota engalanada amb roba de mascle, no se'n sabia avenir que l'hagués descobert
– Kazzo padrina, què em dieu! jo no en sóc pas, de dona!
La padrina, astuta ella, respongué
– ah no? doncs baixeu-vos els pantalons i demostreu-m'ho
i la Leanan, que ja se la veia a venir, es baixà els pantalons, però es posà la mà per darrere de tal manera que feu sortir un dit per davant
La velleta, que ja era mig cega i de cuetes no n'havia vist gaires, digué:
– ja veig ja, que sou noi! aneu al castell del rei, allà potser us lloguen i trobeu allò que busques
I la Leanan hi feu cap
Allà picà el timbre i digué que es volia entrevistar amb el rei, per si el volien llogar, que duia una pala. El rei, que el trobà molt formós, li digué que sí i l'envià a asfaltar les carreteres
Asfaltant carreteres, anà a parar als prats d'un gegant, que quan veié aquella desfeta l'amenaçà severament
– Ah sí? Fem una aposta! – digué la Leanan – qui es mengi més pedres, es quedarà amb tot el de l'altre
El gegant acceptà, convençut que guanyaria fàcilment a aquell noiet tan nyicris
Va començar la Leanan i es menjà una pedra, ni grossa ni petita, sense mastegar i fent gran pena a l'empassar-la
– Ara tu! – li digué al gegant, i li'n donà una que en realitat era el formatge
El gegant se l'empassà d'un sol glop i digué:
– Ara una altra, puix que veig que hem empatat!
La Leanan respongué:
– i K! jo no puc pas
I el gegant es posà a riure perquè es creié guanyador. Però resulta que el formatge que li havia dat la Leanan, de tants mesos que feia que el duia al damunt s'havia tornat ranci, i el gegant es morí tot d'un plegat. La Leanan cagà la pedra i se n'anà al castell del gegant, que era ple de joies i d'altres coses meravelloses
Passà molts mesos en aquell castell fins que se'n cansà i se'n tornà a veure al rei
Aquest, que l'havia enyorat molt, s'alegrà molt i el rebé tot seguit. Llavors la Leanan li preguntà:
– Com us dieu, bon rei?
I el rei respongué:
– ПЯНУ!
La Leanan s'adonà que era ell a qui havia estat buscant i es tragué la roba i es mostrà dona
El rei ПЯНУ restà molt content i ben aviat es casaren i foren molt feliços

Comentaris tancats a Una altra rondalla popular (aquesta molt millor)

Rondalla popular

 

Era un bell jorn d’estiu i una dolça pastoreta, coneguda com Leanan, es gronxava graciosament entre les branques d’un faig. Guarnida amb poc més que unes calces de punt negre, fou així com la trobà el bell príncep, conegut arreu com Home Croqueta, el príncep més valent que s’hagués passejat mai per aquelles contrades

[@more@]

 

Quan l’Home Croqueta la veié, se n’enamorà a l’instant, aclaparat per tanta bellesa i gràcia, i sense fer soroll, s’amagà darrere el tronc del faig on la Leanan es gronxava. Però un peu traïdor el feu esmicolar la cua d’una vaca que jeia al terra, la qual es posà a bramular i a donar cosses a tort i a dret, alçant-se i fugint camp a través
La Leanan, que sentí l’escàndol, es girà ràpidament en direcció al sexipríncep, i al sentir-se descoberta, es tapà els ulls amb ambdues mans
L’Home Croqueta, que va veure com amb aquest gest la bella Leanan desapareixia de la seva vista, es desesperà i cridà, tot empassant-se primer una mica de saliva i un saldevaforte
– Oh dolça donzella! Sou la més bella de totes les vaques nues que he vist mai, i no en són pas poques perquè jo, abans de príncep, havia estat vaquer, i encara més abans, havia estat vaca. Siusplau, no ensorreu el meu cor amagant-vos darrere les vostres tendres mans!
La Leanan, que sentí tot això amb gran delit, es tragué les mans de davant dels ulls, i aparegué de nou davant la mirada del príncep, aquest cop però, guarnida amb unes faldilles daurades que li cobrien fins els genolls i un corsé de ganxet vermell que li realçava meravellosament la pitrera, tot disseny d’una fada que havia estat espiant amagada dins d’un núvol de porcellana
Quan el príncep Home Croqueta la veié així engalanada encara se n’enamorà més, i així també ho feu la pastoreta Leanan, ja que el príncep, a més d’un enorme penis, tenia una bonica dentadura
Ben aviat doncs, les campanes sonaren a noces i tot el poble sortí a celebrar la bona nova. I era tan el goig del príncep, que feu brollar vodka de totes les fonts, i whisky de tots els manantials, i licor del polo de totes les aixetes. I els més vells digueren que no havien vist mai unes noces més guarnides, i explotaren de tant menjar anissos. I els més joves sospiraren esperant així les seves pròpies noces. i explotaren de tant menjar perdius

I vet aquí un xai vet aquí un ramat,
avui amb el cotxe he aixafat un gat

2s comentaris

Rondalla popular

 

Era un bell jorn d’estiu i una dolça pastoreta, coneguda com Leanan, es gronxava graciosament entre les branques d’un faig. Guarnida amb poc més que unes calces de punt negre, fou així com la trobà el bell príncep, conegut arreu com Home Croqueta, el príncep més valent que s’hagués passejat mai per aquelles contrades

[@more@]

 

Quan l’Home Croqueta la veié, se n’enamorà a l’instant, aclaparat per tanta bellesa i gràcia, i sense fer soroll, s’amagà darrere el tronc del faig on la Leanan es gronxava. Però un peu traïdor el feu esmicolar la cua d’una vaca que jeia al terra, la qual es posà a bramular i a donar cosses a tort i a dret, alçant-se i fugint camp a través
La Leanan, que sentí l’escàndol, es girà ràpidament en direcció al sexipríncep, i al sentir-se descoberta, es tapà els ulls amb ambdues mans
L’Home Croqueta, que va veure com amb aquest gest la bella Leanan desapareixia de la seva vista, es desesperà i cridà, tot empassant-se primer una mica de saliva i un saldevaforte
– Oh dolça donzella! Sou la més bella de totes les vaques nues que he vist mai, i no en són pas poques perquè jo, abans de príncep, havia estat vaquer, i encara més abans, havia estat vaca. Siusplau, no ensorreu el meu cor amagant-vos darrere les vostres tendres mans!
La Leanan, que sentí tot això amb gran delit, es tragué les mans de davant dels ulls, i aparegué de nou davant la mirada del príncep, aquest cop però, guarnida amb unes faldilles daurades que li cobrien fins els genolls i un corsé de ganxet vermell que li realçava meravellosament la pitrera, tot disseny d’una fada que havia estat espiant amagada dins d’un núvol de porcellana
Quan el príncep Home Croqueta la veié així engalanada encara se n’enamorà més, i així també ho feu la pastoreta Leanan, ja que el príncep, a més d’un enorme penis, tenia una bonica dentadura
Ben aviat doncs, les campanes sonaren a noces i tot el poble sortí a celebrar la bona nova. I era tan el goig del príncep, que feu brollar vodka de totes les fonts, i whisky de tots els manantials, i licor del polo de totes les aixetes. I els més vells digueren que no havien vist mai unes noces més guarnides, i explotaren de tant menjar anissos. I els més joves sospiraren esperant així les seves pròpies noces. i explotaren de tant menjar perdius

I vet aquí un xai vet aquí un ramat,
avui amb el cotxe he aixafat un gat

Comentaris tancats a Rondalla popular

Reobrint el piset

 

Poso la clau dins del pany, la faig girar dues voltes, obro la porta
A les palpentes, obro la caixa dels ploms i els pujo enlaire. Premo un interruptor i el pis s’omple de llum

Camino pel passadís apartant runa amb els peus

Quant temps sense entrar-hi! Tot està igual i no

[@more@]

 

Falten moltíssimes coses. El govern s’ha endut tres parets. La veïna de dalt un tros de sostre. El vent la pintura de la paret del menjador. El senyor que fa caca la tassa del vàter. Els escarbats la moqueta. Un blogaire s’ha emportat tots els quadres i ara se’ls fa passar per seus. Una fada s’ha apropiat de les estrelletes fluorescents. Tampoc hi ha el calendari amb imatges de trens. Ni les escultures mida real de plastilina. Ni la maqueta de l’urbanització que m’havia d’enriquir. Ni el fuet

El sofà encara és al seu lloc i m’hi assec

La televisió encara és al seu lloc i l’encenc

En un programa del cor diuen Blog que agrupa per categories les edats de la protagonista, des del naixement fins a la mort. Anuncien el meu retorn. Una senyora opina que no ho hauria d’haver fet, vaig marxar amb molts laments i així han de ser les retirades

Bah

Llavors veig que no estan parlant de mi. També era de suposar

Apago la tele i em tallo les ungles del peu, que surten disparades enlaire i tornen al terra tot obrint el paracaigudes

Ai! Que bé que s’està a caseta..

2s comentaris

L’espera

Leanan: Laura?…

..

Leanan: Laura…. ?

..

Leanan: Laaauraaaaaaa!

Laura: ja va, ja va! un moment, que encara m’haig de despertar!

[@more@]

Comentaris tancats a L’espera

El retorn 8 (FINAL)

 

L’escenari torna a ser el del principi
Només hi ha una persona de públic
La leanan entra per l’esquerra

Leanan: (al públic) ei, on són els altres?
Persona del públic: em sembla que han anat a fer un cafè. Porten una setmana aquí tancats i s’han acabat fent amics

[@more@]

 

(la leanan s’asseu a la tarima, amb les cames penjant i fa moure els peus)

Leanan: bé, doncs no sé.. i ara què fem? He arribat i he hagut de reventar un vidre per entrar.. no hi ha ni el Mànager..
Persona del públic: no sé, noia
Leanan: i tu per què t’has quedat?
Persona del públic: m’he adormit i quan m’he despertat ja estava tot buit
Leanan: si vols pots anar a fer el cafè amb els altres, eh..
Persona del públic: nono, ja em quedo, és igual..
Leanan: aviaaaam doncs, vols que t’expliqui què he fet tots aquests mesos?
Persona del públic: no cal, ja ho sé
Leanan: ah sí? caram. Ho saps que vaig deixar arq..
Persona del públic: sí, ja ho sé
Leanan: i que seré fi..
Persona del públic: també també
Leanan: i que marxo a Bò..
Persona del públic: que sí que sí
Leanan: i que treballava venent tre..
Persona del públic: síííí
Leanan: i que tinc un blog que es diu tr..
Persona del públic: escolta, Leanan, que no cal que m’expliquis la vida, a més t’estàs confonent
Leanan: és veritat, tens raó. En realitat no he fet res, només caminar amunt i avall per mantenir el personatge calent. Per si l’autora reobria el blog, doncs això.. no confiava pas que ho fes
Persona del públic: ja, ni ella mateixa s’ho esperava. Va ser un impuls. Va pensar: hosti, que bé que m’ho passava fent el blog de la Leanan.. i el va reobrir
Leanan: i tu com ho saps això?
Persona del públic: Leanan..
Leanan: què?
Persona del públic: Leanan!
Leanan: (mirant la persona del públic fixament) hosti!

(la leanan fa un bot i corre cap a l’autora. La persona del públic s’aixeca i l’espera amb els braços oberts. S’abracen molt fort, més fort que amb cap dels altres)

Autora: leanan, leanan..
Leanan: laura, laura..

 

 

TELÓ i ARA Sí, ARA RECOMEÇA EL BLOC

Comentaris tancats a El retorn 8 (FINAL)