Poso la clau dins del pany, la faig girar dues voltes, obro la porta
A les palpentes, obro la caixa dels ploms i els pujo enlaire. Premo un interruptor i el pis s’omple de llum
Camino pel passadís apartant runa amb els peus
Quant temps sense entrar-hi! Tot està igual i no
[@more@]
Falten moltíssimes coses. El govern s’ha endut tres parets. La veïna de dalt un tros de sostre. El vent la pintura de la paret del menjador. El senyor que fa caca la tassa del vàter. Els escarbats la moqueta. Un blogaire s’ha emportat tots els quadres i ara se’ls fa passar per seus. Una fada s’ha apropiat de les estrelletes fluorescents. Tampoc hi ha el calendari amb imatges de trens. Ni les escultures mida real de plastilina. Ni la maqueta de l’urbanització que m’havia d’enriquir. Ni el fuet
El sofà encara és al seu lloc i m’hi assec
La televisió encara és al seu lloc i l’encenc
En un programa del cor diuen Blog que agrupa per categories les edats de la protagonista, des del naixement fins a la mort. Anuncien el meu retorn. Una senyora opina que no ho hauria d’haver fet, vaig marxar amb molts laments i així han de ser les retirades
Bah
Llavors veig que no estan parlant de mi. També era de suposar
Apago la tele i em tallo les ungles del peu, que surten disparades enlaire i tornen al terra tot obrint el paracaigudes
Ai! Que bé que s’està a caseta..
uf, almenys t’han deixat la tele, lo més important de
qualsevol casa!
no et preocupis per les escultures de mida real de plastilina, amb el temps ja les tornaràs a fer. Porten temps, però.
Leanan, que consti que en aquesta 2a etapa del pechopoll m’he proposat no deixar comentaris a d’altres blogs, però amb tu faré una excepció. Sempre he sentit una simpatia especial.
Benvinguda a casa.