Era un bell jorn d’estiu i una dolça pastoreta, coneguda com Leanan, es gronxava graciosament entre les branques d’un faig. Guarnida amb poc més que unes calces de punt negre, fou així com la trobà el bell príncep, conegut arreu com Home Croqueta, el príncep més valent que s’hagués passejat mai per aquelles contrades
[@more@]
Quan l’Home Croqueta la veié, se n’enamorà a l’instant, aclaparat per tanta bellesa i gràcia, i sense fer soroll, s’amagà darrere el tronc del faig on la Leanan es gronxava. Però un peu traïdor el feu esmicolar la cua d’una vaca que jeia al terra, la qual es posà a bramular i a donar cosses a tort i a dret, alçant-se i fugint camp a través
La Leanan, que sentí l’escàndol, es girà ràpidament en direcció al sexipríncep, i al sentir-se descoberta, es tapà els ulls amb ambdues mans
L’Home Croqueta, que va veure com amb aquest gest la bella Leanan desapareixia de la seva vista, es desesperà i cridà, tot empassant-se primer una mica de saliva i un saldevaforte
– Oh dolça donzella! Sou la més bella de totes les vaques nues que he vist mai, i no en són pas poques perquè jo, abans de príncep, havia estat vaquer, i encara més abans, havia estat vaca. Siusplau, no ensorreu el meu cor amagant-vos darrere les vostres tendres mans!
La Leanan, que sentí tot això amb gran delit, es tragué les mans de davant dels ulls, i aparegué de nou davant la mirada del príncep, aquest cop però, guarnida amb unes faldilles daurades que li cobrien fins els genolls i un corsé de ganxet vermell que li realçava meravellosament la pitrera, tot disseny d’una fada que havia estat espiant amagada dins d’un núvol de porcellana
Quan el príncep Home Croqueta la veié així engalanada encara se n’enamorà més, i així també ho feu la pastoreta Leanan, ja que el príncep, a més d’un enorme penis, tenia una bonica dentadura
Ben aviat doncs, les campanes sonaren a noces i tot el poble sortí a celebrar la bona nova. I era tan el goig del príncep, que feu brollar vodka de totes les fonts, i whisky de tots els manantials, i licor del polo de totes les aixetes. I els més vells digueren que no havien vist mai unes noces més guarnides, i explotaren de tant menjar anissos. I els més joves sospiraren esperant així les seves pròpies noces. i explotaren de tant menjar perdius
I vet aquí un xai vet aquí un ramat,
avui amb el cotxe he aixafat un gat
Una rondalla una mica… Bobobo? Amb una coherencia aclaparadora..
Pobre gat!
Quina il·lusió el teu comentari, Leanan!
Feia molt que no sabia res de tu, i com que a RC ja no m’hi passo gaire sovint, no sabia per on paraves!
Gràcies pel comentari, de debò! Ja ho veus, tot segueix com sempre, amunt i avall i amb energies!
Espero que tu també estiguis bé! A veure si ens trobem algun dia!
Una abraçada des del Penedès.
Salut i cuida’t moltíssim!