Fou així com un bon dia, la Leanan agafà una poma d’un cistell que hi havia a l’encimera de la cuina, i se’n posà a fer donar voltes a la cueta de la poma i a cada volta deia una lletra, fent així que a la volta que caigués la cua, aquella seria la primera lletra del seu marit
i succeí que la lletra que li sortí fou el nombre pi
Tota entristida perquè no hi ha pas nom de marit que comenci per número, es feu un farcellet amb un formatge i una pala, es vestí d’home perquè ningú la reconegués i se n’anà a recórrer món

[@more@]

Així tota guarnida anà a raure a la font d’un poble i s’assedegà un xic, i amb aquestes que se li acostà una vella
- Padrina! – la cridà la Leanan. Que em sabrieu dir on és l’home amb el nom que comença per el número pi?
- i K, filleta! No ho sé pas
La Leanan, tota engalanada amb roba de mascle, no se’n sabia avenir que l’hagués descobert
- Kazzo padrina, què em dieu! jo no en sóc pas, de dona!
La padrina, astuta ella, respongué
- ah no? doncs baixeu-vos els pantalons i demostreu-m’ho
i la Leanan, que ja se la veia a venir, es baixà els pantalons, però es posà la mà per darrere de tal manera que feu sortir un dit per davant
La velleta, que ja era mig cega i de cuetes no n’havia vist gaires, digué:
- ja veig ja, que sou noi! aneu al castell del rei, allà potser us lloguen i trobeu allò que busques
I la Leanan hi feu cap
Allà picà el timbre i digué que es volia entrevistar amb el rei, per si el volien llogar, que duia una pala. El rei, que el trobà molt formós, li digué que sí i l’envià a asfaltar les carreteres
Asfaltant carreteres, anà a parar als prats d’un gegant, que quan veié aquella desfeta l’amenaçà severament
- Ah sí? Fem una aposta! – digué la Leanan – qui es mengi més pedres, es quedarà amb tot el de l’altre
El gegant acceptà, convençut que guanyaria fàcilment a aquell noiet tan nyicris
Va començar la Leanan i es menjà una pedra, ni grossa ni petita, sense mastegar i fent gran pena a l’empassar-la
- Ara tu! – li digué al gegant, i li’n donà una que en realitat era el formatge
El gegant se l’empassà d’un sol glop i digué:
- Ara una altra, puix que veig que hem empatat!
La Leanan respongué:
- i K! jo no puc pas
I el gegant es posà a riure perquè es creié guanyador. Però resulta que el formatge que li havia dat la Leanan, de tants mesos que feia que el duia al damunt s’havia tornat ranci, i el gegant es morí tot d’un plegat. La Leanan cagà la pedra i se n’anà al castell del gegant, que era ple de joies i d’altres coses meravelloses
Passà molts mesos en aquell castell fins que se’n cansà i se’n tornà a veure al rei
Aquest, que l’havia enyorat molt, s’alegrà molt i el rebé tot seguit. Llavors la Leanan li preguntà:
- Com us dieu, bon rei?
I el rei respongué:
- ПЯНУ!
La Leanan s’adonà que era ell a qui havia estat buscant i es tragué la roba i es mostrà dona
El rei ПЯНУ restà molt content i ben aviat es casaren i foren molt feliços

Tweet

Fou així com un bon dia, la Leanan agafà una poma d'un cistell que hi havia a l'encimera de la cuina, i se'n posà a fer donar voltes a la cueta de la poma i a cada volta deia una lletra, fent així que a la volta que caigués la cua, aquella seria la primera lletra del seu marit
i succeí que la lletra que li sortí fou el nombre pi
Tota entristida perquè no hi ha pas nom de marit que comenci per número, es feu un farcellet amb un formatge i una pala, es vestí d'home perquè ningú la reconegués i se n'anà a recórrer món

[@more@]

Així tota guarnida anà a raure a la font d'un poble per assedegar-se un xic, i amb aquestes que se li acostà una vella
- Padrina! – la cridà la Leanan. Que em sabrieu dir on és l'home amb el nom que comença per el número pi?
- i K, filleta! No ho sé pas
La Leanan, tota engalanada amb roba de mascle, no se'n sabia avenir que l'hagués descobert
- Kazzo padrina, què em dieu! jo no en sóc pas, de dona!
La padrina, astuta ella, respongué
- ah no? doncs baixeu-vos els pantalons i demostreu-m'ho
i la Leanan, que ja se la veia a venir, es baixà els pantalons, però es posà la mà per darrere de tal manera que feu sortir un dit per davant
La velleta, que ja era mig cega i de cuetes no n'havia vist gaires, digué:
- ja veig ja, que sou noi! aneu al castell del rei, allà potser us lloguen i trobeu allò que busques
I la Leanan hi feu cap
Allà picà el timbre i digué que es volia entrevistar amb el rei, per si el volien llogar, que duia una pala. El rei, que el trobà molt formós, li digué que sí i l'envià a asfaltar les carreteres
Asfaltant carreteres, anà a parar als prats d'un gegant, que quan veié aquella desfeta l'amenaçà severament
- Ah sí? Fem una aposta! – digué la Leanan – qui es mengi més pedres, es quedarà amb tot el de l'altre
El gegant acceptà, convençut que guanyaria fàcilment a aquell noiet tan nyicris
Va començar la Leanan i es menjà una pedra, ni grossa ni petita, sense mastegar i fent gran pena a l'empassar-la
- Ara tu! – li digué al gegant, i li'n donà una que en realitat era el formatge
El gegant se l'empassà d'un sol glop i digué:
- Ara una altra, puix que veig que hem empatat!
La Leanan respongué:
- i K! jo no puc pas
I el gegant es posà a riure perquè es creié guanyador. Però resulta que el formatge que li havia dat la Leanan, de tants mesos que feia que el duia al damunt s'havia tornat ranci, i el gegant es morí tot d'un plegat. La Leanan cagà la pedra i se n'anà al castell del gegant, que era ple de joies i d'altres coses meravelloses
Passà molts mesos en aquell castell fins que se'n cansà i se'n tornà a veure al rei
Aquest, que l'havia enyorat molt, s'alegrà molt i el rebé tot seguit. Llavors la Leanan li preguntà:
- Com us dieu, bon rei?
I el rei respongué:
- ПЯНУ!
La Leanan s'adonà que era ell a qui havia estat buscant i es tragué la roba i es mostrà dona
El rei ПЯНУ restà molt content i ben aviat es casaren i foren molt feliços

Tweet