leanan

L’escenari torna a ser el del principi

Només hi ha una persona de públic

La leanan entra per l’esquerra

Leanan: (al públic) ei, on són els altres?
Persona del públic: em sembla que han anat a fer un cafè. Porten una setmana aquí tancats i s’han acabat fent amics

[@more@]

(la leanan s’asseu a la tarima, amb les cames penjant i fa moure els peus)

Leanan: bé, doncs no sé.. i ara què fem? He arribat i he hagut de reventar un vidre per entrar.. no hi ha ni el Mànager..
Persona del públic: no sé, noia
Leanan: i tu per què t’has quedat?
Persona del públic: m’he adormit i quan m’he despertat ja estava tot buit
Leanan: si vols pots anar a fer el cafè amb els altres, eh..
Persona del públic: nono, ja em quedo, és igual..
Leanan: aviaaaam doncs, vols que t’expliqui què he fet tots aquests mesos?
Persona del públic: no cal, ja ho sé
Leanan: ah sí? caram. Ho saps que vaig deixar arq..
Persona del públic: sí, ja ho sé
Leanan: i que seré fi..
Persona del públic: també també
Leanan: i que marxo a Bò..
Persona del públic: que sí que sí
Leanan: i que treballava venent tre..
Persona del públic: síííí
Leanan: i que tinc un blog que es diu tr..
Persona del públic: escolta, Leanan, que no cal que m’expliquis la vida, a més t’estàs confonent
Leanan: és veritat, tens raó. En realitat no he fet res, només caminar amunt i avall per mantenir el personatge calent. Per si l’autora reobria el blog, doncs això.. no confiava pas que ho fes
Persona del públic: ja, ni ella mateixa s’ho esperava. Va ser un impuls. Va pensar: hosti, que bé que m’ho passava fent el blog de la Leanan.. i el va reobrir
Leanan: i tu com ho saps això?
Persona del públic: Leanan..
Leanan: què?
Persona del públic: Leanan!
Leanan: (mirant la persona del públic fixament) hosti!

(la leanan fa un bot i corre cap a la persona del públic. Aquesta s’aixeca i l’espera amb els braços oberts. S’abracen molt fort, més fort que amb cap dels altres)

Autora: leanan, leanan..
Leanan: laura, laura..

Tweet

 L’escenari ara no són uns taulons de fusta vella, sinó que ho han recobert tot de marbre, i les parets (també de marbre), les han recobert amb paper de flors. Una bola de discoteca penja del sostre

El Mànager surt de l’esquerra, guarnit amb el seu llacet i un barret de copa de color vermell

Mànager: Hola! Què tal? Us ho esteu passant bé?

(silenci. Algú del públic li tira unes calces a la cara) 

[@more@]

Mànager: (posant-se bé el llacet) Com podeu veure, m’he posat encara més elegant. L’autora m’hi ha obligat. M’ha dit: "per presentar aquest, muda’t. Als meus personatges me’ls estimo. Però d’aquest n’estic enamorada". Crec que no us serà difícil imaginar-vos de qui us parlo…. A picar de mans doncs, perquè, senyores i senyors, aquí tenim al més encantador, al més bufó i al més rebonic de tots nosaltres! L’home croqueta!

(el públic s’aixeca fent una onada, el teatre retruny mentre l’home croqueta apareix rodolant per un costat de l’escenari)

(l’home croqueta es posa "de peus" i fa un gest amb els braços perquè la multitud es calmi)

Home croqueta: gràcies, gràcies..

(el Mànager li posa la mà a l’espatlla i es miren llarga i afectuosament)

Home coqueta: (al públic) Quin goig més gran, ser de nou entre vosaltres..

(tres adolescents alcen una pancarta amb un dibuix del croqueta with love)

Home croqueta: sí sí, després firmaré autògrafs i el que faci falta.. (llança un petó al públic. Deu persones es desmaien. L’home croqueta es pasa la mà sensualment entre el cabell) Ai! Que bé que m’ho passo!

(enmig tot el rebombori, entra l’autora. Porta un vestit de comunió que li va petit. Sense dir-se res, es miren i s’abracen)

Autora: (entre llàgrimes) home croqueta..

Home croqueta: (entre llàgrimes) laura..

TELÓ 

Tweet

mateix escenari

entra el Mànager per l’esquerra

Mànager: sí, això s’està allargant una miqueta, però ànims, que ja s’acaba! Gràcies i més gràcies a tots els que seguiu aquí, de debó, no tenim paraules. Sense més preàmbuls doncs, presentem a la més innocent de tots nosaltres, però també la més dolça i la més addicte al cafè. Crec que es mereix un fort aplaudiment, així doncs, piqueu de mans per rebre a la nena del cortaíto!

[@more@]

(una persona aplaudeix entusiasmada)

Persona aplaudint entusiasmada: visca! uh-uh! visca la nena del cortaíto!

(la nena del cortaíto entra per un costat de l’escenari, fent el flic-flac. Però no li surt bé -o sí- i cau de caps contra el terra. Comena a sortir-li sang a xorro i ella es posa a bramar)

Nena del cortaíto: buaaaaaaaaaaaaa, una altra vegada no, una altra vegada no!

Mànager: (l’agafa a coll) oh, oh, oh, va, que no serà res. Algun metge a la sala?

(silenci)

Mànager: no, clar (a la nena del cortaíto) va, va, reina, que només és un trau

Nena del cortaíto: serà només un trau per tu, capullo

(el Mànager deixa la nena al terra i marxa de l’escenari, tot ofès)

Mànager: ja n’estic fins als collons de tots vosaltres, hosti, qui us manava a tornar, mecagoenlaputa (surt)

(la nena del cortaíto es queda sola al mig de l’escenari, s’eixuga les llàgrimes, es posa les mans darrere l’esquena i es balanceja amb els peus endavant i endarrera)

Nena del cortaíto: weeeeeeeeenu.. (xiula. Es fa petar els ossos de les mans. Es treu una mica de borrissol del banyador) Jo crec que no n’hi havia per tant, (en veu més alta) no calia marxar d’aquesta manera (cridant), IMBÈCIL!

(l’autora entra, una mica enfadada..)

Autora: què has fet, què has fet! Ens hem quedat sense presentador!

Nena del cortaíto: bah, total pels que queden per presentar..

Autora: com t’has tornat tan contestona? Tu havies de ser dolça i innocent!

Nena del cortaíto: vull un cafè sol..

(l’autora abraça la nena del cortaíto i li fa manyagues al cap)

Autora: (sospirant) ai, a tu també t’he enyorat molt.. em sembla que algú del públic també t’ha enyorat molt.. envia-li un petonet, va

Nena del cortaíto: (enviant un petó amb les dues mans a la persona del públic) va per tu, guapa!

Autora: vinga, anem, a demanar-li disculpes al Mànager..

(mentre marxen, se sent la nena del cortaíto que parla amb l’autora)

Nena del cortaíto: i a mi quan em penseu posar un nom normal i corrent?

Tweet

mateix escenari

entra el Mànager per l’esquerra

Mànager: ei! hola, benvolgut públic! esteu cansats? Podeu sortir a estirar les cames entre acte i acte! Però ara no! Ara toca fer reaparèixer un altre personatge! I per aquest no calen presentacions….. el rei de l’escatologia! El del cabell d’en Son Goku! El personatge que només una ànima caritativa accepta representar! Amb tots vosaltres, el senyor que fa caca!!!

[@more@]

Se sent el soroll d’una cadena de vàter. El senyor que fa caca entra aguantant-se els calçotets amb una mà, a mig pujar, i arreglant-se el cabell amb l’altre

Senyor que fa caca: ei!

(aplaudiments, quantitat segons el criteri de cadascú. El senyor que fa caca i el Mànager s’abracen)

Mànager: (entre dents) ja t’has rentat les mans?

(el senyor que fa caca ensenya els palmells al públic)

Senyor que fa caca: no!

Mànager: bé, jo tampoc, i encara que el meu nom no ho digui, avui jo també he fet caca! Però digui’m, senyor que fa caca, què ha estat fent tots aquests mesos?

Senyor que fa caca: m’he casat amb una vaca! I hem tingut una mosca!

(silenci entre el públic. Un estossec de fons)

Algú del públic: eh! i que no penseu posar dibuixets del paint o què?

Mànager: una mica de paciència! Poseu-hi una mica d’imaginació!

Algú del públic: bah (s’aixeca i se’n va. Un altre el segueix)

Mànager: (cridant) aneu a cagar!

Senyor que fa caca: eh? què deies?

Mànager: res res.. va, continuem! Benvingut, senyor que fa caca, li agraïm tots que, per aquesta ocasió tant especial, s’hagi decidit a sortir del lavabo

Públic: moltes gràcies, senyor que fa caca!

(entra l’autora, com és d’esperar, i s’acosta al senyor que fa caca amb els braços oberts i llàgrimes als ulls. El senyor que fa caca la veu i obre els braços per rebre-la)

Mànager: laura! vigila! les….

(l’autora i el senyor que fa caca s’abracen, i aquest últim li refrega les mans carinyosament per tota l’esquena)

Mànager: …. mans..

Autora: benvolgut senyor que fa caca, estimat meu (li petoneja les galtes i li ensuma el cabell) ai que bé que bé, que ja tornis a ser aquí! Encara ens queden moltes caques per fer!

Tweet

mateix escenari

entra el Mànager per l’esquerra

Mànager: encara no us n’heu cansat, veig! Molt bé, molt bé, així m’agrada.. El següent personatge és molt especial perquè va ser un regal. Vam veure un dia el seu dibuix a una bossa de caramels i el vam voler. El vam demanar, i ens el van regalar. Aquesta és la història del més blau, del més elegant, del més higiènic, del més millor de tots els hipopòtams. L’hipopòtam!!

[@more@]

entra l’hipopòtam a poc a poc. Quan és gairebé al mig, apaga el cigarro amb el peu i mira l’hora

Mànager: l’hipopòtam no parla, però sap fer un munt d’altres coses. Per avui ens ha preparat…. què ens has preparat, hipopòtam?

Hipopòtam: un ball

Mànager: un ball! Que així sigui doncs! Un aplaudiment!

(aplaudiments)

(l’hipopòtam comença a giravoltar pel terra com en miquelangelo de les tortuges ninja. A mig giravoltar, apareix l’autora i se li tira al damunt)

Autora: hipopòtam! Hipopòtam del meu cor! Vaig venir a esperar-te a l’aeroport, que ho vas veure? Ai, quant que t’he enyorat!

(l’hipopòtam llepa la galta de l’autora efusivament i fa moure la cueta amb igual entusiasme. El Príncep Moc entra a l’escenari)

Príncep Moc: El Príncep Moc està enfadat!

(el Mànager l’agafa d’un braç i se l’endú a un costat de l’escenari. Mentrestant, l’autora i l’hipopòtam continuen fent-se festes)

Mànager: es pot saber què fa? Vostè ja va fer la seva reaparició!

Príncep Moc: l’autora està venint a abraçar-los a tots i al Príncep Moc no va abraçar-lo ni res.. El Príncep Moc està trist

(el Mànager sospira)

Mànager: ja, ja.. però això no és problema d’aquest esplèndid públic que tenim, no troba? no pot aparèixer així com així a mig espectacle

Príncep Moc: escolti! que parla amb el Príncep Moc!

Mànager: està bé, d’acord, ja parlaré amb ella.. però ara vagi, surti d’aquí, que nosaltres hem de continuar

Príncep Moc: el Príncep Moc ja se’n va..

(el Príncep Moc se’n va. L’autora, mentrestant, fa un últim petó a l’hipopòtam i veu com el Príncep Moc marxa. Surt disparada darrere seu)

Veu de fons: Príncep Moooooc!!!!!!

Tweet

mateix escenari



entra el mànager per l’esquerra

Mànager: sou aquí, encara! Hola! Agafeu-vos fort, doncs, perquè el següent personatge és, senzillament, la millor manera de passar l’estona. Separeu lleument les mans i prepareu-vos per aplaudir a…. el de la brigada antiescarbats, l’inventor dels informes certament espectacular!!

[@more@]

entra el de la brigada antiescarabats amb un maletí ple de fulls de paper que vessen per tots costats. Aixeca una mà enlaire

Brigada antiescarabats: hola hola

Mànager: hola! (al públic) ho hem estat parlant abans, i el de la brigada antiescarbats ens oferirà un informe certament espectacular, amb les preguntes del públic! Per exemple, tu!

Persona del públic 1: hora actual?

Brigada antiescarabats: tres quarts de nou del vespre. El rellotge no va bé!

Persona del públic 2: llibres damunt la taula?

Brigada antiescarabats: 11, sense comptar l’àlbum de cromos de la bella i la bestia

Persona del públic 3: grans de cafè en un pot de cafè tipus?

Brigada antiescarabats: tants com pèls gruixuts al teu cul, gilipolles! Què són aquestes preguntes?

Mànager: va, va, tranquil.. Continuem, tu!

Persona del públic 4: programa de televisió més estupendu del món?

Brigada antiescarabats: humor amarillo

Persona del públic 5: avorriment del públic del post?

Brigada antiescarabats: en augment

Mànager: entesos, entesos! Moltíssimes gràcies, tu, el de la brigada antiescarabats. Esperem veure’ns ben aviat!

Veu de fons: un momeeeeeeeeeeeeeeeeeent!!!

(l’autora entra corrents i es llança damunt del de la brigada antiescarabats. Comença a plorar)

Autora: oh, quant que t’he enyorat! quantes hores malgastades mirant als núvols, sense la teva companyia! Que bé, que bé!

Tweet

aviam![@more@]

Tweet

L’escenari és el mateix que el de l’acte anterior
entra el Mànager per l’esquerra

Mànager: (dirigint-se al públic) Hola! Torno a ser jo!

(aplaudiments tímids)

Mànager: sí, gràcies, gràcies. Bé, no us heu adonat que últimament el món està més desastrós que de costum? Jo tampoc, però és igual, si el món mai explota, ells dos seran aquí per acabar-lo d’engrunar. Rebem amb un fort aplaudiment als nostres dos superherois particulars! En Bananaman i en Ventosaman!!

[@more@]

(en Bananaman i en Ventosaman apareixen volant des d’un costat de l’escenari. S’engegen llums làsers, surt fum i serpentines, plou confeti. Donen un parell de voltes damunt el pati de butaques, i llavors les cordes que els subjectaven es peten i cauen sobre el públic. Una vella s’aixeca i els comença a perseguir tot picant-los al cap amb el bolso. Tot passa a càmera ràpida i amb música de persecució. Finalment, la vella es mor d’un infart i en Bananaman i en Ventosaman pugen a l’escenari)

Mànager: vaja, aquesta entrada serà difícil de superar!

(en Bananaman i en Ventosaman són al mig de l’escenari i s’agafen de la mà per saludar al públic inclinant mig cos endavant)

Bananaman: apreciat públic!

Ventosaman: apreciada mamma! (la vella d’abans aixeca una mà i saluda)

Mànager: (abraçant-los efusivament) oh, quant que us he trobat a faltar! (plora) Quant! (al públic) Aquest parell eren el meu pitjor enemic! I jo el seu! Recordeu? Quants intents d’eliminar la humanitat, quantes màquines esclata-caps, quants ganivets i quantes bombes llançades!

Bananaman i Ventosaman: ai! que encara ens faràs plorar (ploren)

(el públic s’impacienta)

Mànager: ah! potser no els recordeu….. potser tampoc surten més pel blog…… però l’autora els estima. Són els seus personatges més antics! Això no té preu

(en Bananaman i en Ventosaman segueixen plorant. L’autora surt d’un costat de l’escenari, deixant una línia de llàgrimes a l’aire i es llança damunt tots ells per abraçar-los. Tots ploren)

Autora: (entre llàgrimes) mai, vosaltres no morireu mai!

TELÓ

Tweet

l'escenari està format per uns quants taulons de fusta i un fons de cartró sense pintar. A les butaques de platea hi ha un parell de persones assegudes i un esquelet humà. Durant tot l'acte, va entrant ara algú, ara algú altre, i s'asseu en una de les butaques lliures

s'obre un llum al mig. De la banda esquerra, apareix el Mànager. Algun aplaudiment suau

Mànager: Hola! Benvinguts! Com que porto un llacet i per tant, sóc el més elegant de tots, m'han anomenat conductor de l'espectacle. Dono les gràcies per avançat a tots els que ja sou aquí, als que aneu arribant i (fa una reverència en direcció al senyor esquelet) als que no heu marxat mai. Bé, suposo que ja esteu impacients per rebre als vostre ídols, oi?

[@more@]

Tweet

l‘escenari està format per uns quants taulons de fusta i un fons de cartró sense pintar. A les butaques de platea hi ha un parell de persones assegudes i un esquelet humà. Durant tot l’acte, va entrant ara algú, ara algú altre, i s’asseu en una de les butaques lliures

s’obre un llum al mig. De la banda esquerra, apareix el Mànager. Algun aplaudiment suau

Mànager: Hola! Benvinguts! Com que porto un llacet i per tant, sóc el més elegant de tots, m’han anomenat conductor de l’espectacle. Dono les gràcies per avançat a tots els que ja sou aquí, als que aneu arribant i (fa una reverència en direcció al senyor esquelet) als que no heu marxat mai. Bé, suposo que ja esteu impacients per rebre als vostre ídols, oi?

[@more@]

(se senten estossecs entre el públic)

Mànager: doncs no us fem esperar més! Senyores i senyors………. el Príncep MOC!!

(el Príncep Moc cau des del sostre i s’estampa contra el terra. Es queda immòbil)

Mànager: Sa Majestat! (corre cap a ell i l’ajuda a alçar-se) Esteu bé?

Príncep Moc: sísí..

Mànager: però què feu? què és això d’entrar d’aquesta manera?

Príncep Moc: és que l’autora ha estornudat

(els dos miren a l’escenari quatre segons esperant les riallades. Silenci)

Mànager: bé bé..  i doncs! què ha fet durant aquests mesos, Príncep Moc?

Príncep Moc: he envaït Kuwait i l’Azerbaijan! ara en sóc el rei (es posa a riure tot sol)

Mànager: i no ha fet res més?

Príncep Moc: (avergonyit) no…..

Mànager: bé, ja es pot retirar, Príncep Moc… però l’esperem ben aviat! (dirigint-se al públic) i a vosaltres també! (fa el gest aquell tan guai d’aixecar el polze amb el puny tancat, però com que no té polze, tot plegat queda en un gest amenaçador i un parell de persones del públic s’aixequen i se’n van)

TELÓ 

Tweet